Ja podeu gaudir del programa que vam gravar els alumnes de 2n B el dilluns dia 4 de juny als estudis de ràdio de VOX UJI! A més, tenim una bona notícia: és possible que ens publiquen este programa al projecte “L’escola fa ràdio”, tal i com vam fer gravant un programa a l’escola. Així doncs, si finalment ens el publiquen, us informarem de l’horari en què s’emetrà.
Ací podeu veure què bé ens ho vam passar en els estudis de la ràdio i visitant altres instal·lacions de la universitat, com el plató de televisió i la sala de realització. Moltes gràcies als responsables de la universitat per ensenyar-nos i parlar-nos de tots estos llocs!
Esta setmana, encara que el dia del llibre ja ha passat, posarem a megafonia dos cançons: una d’elles escrita a partir d’un poema d’Antonio Machado i l’altra feta a partir d’un poema d’Ovidi Montllor, un poeta valencià, natural d’Alacant.
“Caminante no hay camino”
Este poema es diu “Caminante no hay camino”, i va ser musicat pel cantant Joan Manel Serrat. Podeu llegir la lletra ací i vore el videoclip:
Todo pasa y todo queda Pero lo nuestro es pasar Pasar haciendo caminos Caminos sobre la mar
Nunca perseguí la gloria Ni dejar en la memoria De los hombres mi canción Yo amo los mundos sutiles Ingrávidos y gentiles Como pompas de jabón
Me gusta verlos pintarse de sol y grana Volar bajo el cielo azul Temblar súbitamente y quebrarse Nunca perseguí la gloria Caminante son tus huellas el camino y nada más Caminante, no hay camino se hace camino al andar
Al andar se hace camino Y al volver la vista atrás Se ve la senda que nunca Se ha de volver a pisar Caminante no hay camino sino estelas en la mar
Hace algún tiempo en ese lugar Donde hoy los bosques se visten de espinos Se oyó la voz de un poeta gritar Caminante no hay camino, se hace camino al andar
Golpe a golpe, verso a verso Murió el poeta lejos del hogar Le cubre el polvo de un país vecino Al alejarse, le vieron llorar “Caminante, no hay camino, se hace camino al andar”
Golpe a golpe, verso a verso Cuando el jilguero no puede cantar Cuando el poeta es un peregrino Cuando de nada nos sirve rezar Caminante no hay camino, se hace camino al andar
Golpe a golpe, verso a verso
“Cançó del suburbi”
El poema es diu “Cançó dels suburbis”, i la canta la esplèndida cantant amb veu d’àngel que és Sílvia Pérez Cruz, acompanyada a la guitarra per Toti Soler. Podeu llegir el pomea i escoltar i vore el videoclip complet ací:
M’estimo l’horta escanyolida que de la fàbrica es ressent, i em plau voltar la meva vida d’aquest paisatge indiferent.
I em plau l’estona virolada: gent d’amanida i berenar. Una donzella espitregada i una cançó que fa plorar.
I l’home humil que a l’aire ensenya un front valent i un ull esclau, i va amb la gorra i l’espardenya i el farcellet i el vestit blau.
Aquí jo veig que el món se m’obre fred i terrible com la mort. I és tan mesquina i és tan pobra la campaneta del meu cor!
Dels llagoters fuig la corrua i en el meu rostre no hi ha vel i em puc mirar l’ànima nua sense cap mica de recel.
Estimo l’horta desolada; el presseguer ensopit que es mor, i l’arengada platejada, porró de sang, tomàquet d’or.
Jo vaig seguint la vostra dèria, homes estranys de bones dents, que tornareu a la misèria una miqueta més contents!
Durin els mals, durin les penes, llàgrima, rosa, perla i bes. Duri aquest cor i aquestes venes, duri aquest ull que no veu res.
Vestit encès que el goig estripa, dansa per mi! Home lleial, vine, fumem la nostra pipa damunt de l’herba virginal.
Diga’m les vives meravelles del teu treball, del teu turment. Sota el concert de les estrelles, anem fumant tranquil·lament.
