Aprenentatge cooperatiu per a aprendre llenguatge musical

Tots sabem que certs aprenentatges (sigue en l’àrea que sigue) són més difícils d’aprendre que altres, i que, per norma general, ens costa més que els alumnes els interioritzen o els aprenguen. En el llenguatge musical crec que tots o quasi tots els mestres de música estem igual, ens esforcem en repassar les notes musicals, les figures rítmiques, la teoria dels compassos… els conceptes més “matemàtics” de la nostra àrea.

El treball cooperatiu pot ajudar molt a que l’aprenentatge del llenguatge musical sigue molt més significatiu i rellevant per als alumnes. Jo personalment tinc ben comprovada la diferència entre fer una classe “magistral” de llenguatge musical i fer-ne una més vivencial i amb el treball cooperatiu i la diferència és abismal.

Què hem fet esta setmana amb els alumnes?

Els alumnes de 3r estan començant a veure què és això del compàs, com s’estructuren els ritmes a la partitura i quins elements ens fan falta.

Primer, vam començar amb l’explicació i el recordatori d’alguns conceptes que ells ja coneixien de 1r i 2n: la clau de sol i la seua col·locació, i els ritmes bàsics (negra, parella de corxeres, silenci de negra i blanca). Per a repassar estos conceptes, els ritmes, vam fer un joc que als alumnes els encanta: “memòria d’elefant”. El nom me l’he inventat jo perquè es tracta de fer una sèrie de ritmes i anar afegint ritmes a la sèrie que hem de recordar. Primer jo els dic els ritmes poc a poc (primer faig ritmes en dos pulsacions, després canto estes dos i afegeixo dos més, etc.). Utilitzant la dactilorrítmia, que va molt, però que molt bé, per a aquest joc, els alumnes van arribar a cantar de memòria 15 pulsacions amb els ritmes anomenats anteriorment.

Una segona part d’este joc de “Memòria d’elefant” és que ells mateixos, per equips, juguen: comença un membre de l’equip cantant dos pulsacions amb els ritmes que vol i després el següent ha de cantar els del primer company i dos més (els seus propis), i així fins arribar a l’últim membre del grup, que ha de recordar tots els ritmes.

Per a fer estos dos jocs cal aconseguir que els alumnes estiguen en un estat de concentració important, ja que si no, és impossible jugar. Però ja dic que als alumnes els encanten estos dos jocs.

Següent pas: vam explicar que de la mateixa manera que les lletres s’uneixen en paraules, el ritmes s’uneixen en estructures més grans per a poder escriure’s a la partitura i formar cançons. Estes estructures són els compassos. Esta comparació amb les lletres i les paraules va molt bé per a què comprenguen que els compassos són maneres d’agrupar els ritmes per tal que tinguen un sentit, tal i com fan les paraules. Amb esta explicació ells comprenen molt bé el concepte de compas.

Després d’explicar com s’escriuen els compassos amb els elements principals de la partitura (el compas i les línies divisòries), expliquem la feina que faran en grup.

Utilitzaran un full per grup, que és el que podeu vore a la dreta. Començaran escrivint els noms de tots ells. En el nostre cas, hem fet 6 grups de 4 persones, però es podrien fer grups de 5.

Normes de treballar en grup. Només anem a remarcar molt bé dos normes per a què el funcionament de la sessió siga adequat:

  • Atendrem a la paraula PARADA, que és una paraula “màgica”. Quan la diga la mestra, de seguida, deixarem tot el que estem fent en eixe moment, ja que la paraula “parada” vol dir que la mestra ens ha de dir algo important a tots els grups. Esta part s’ha de remarcar molt, ja que els costa un poquet automatitzar la reacció inmediata a esta paraula. Si insistiu en treballar esta paraula d’una manera molt disciplinada, els resultats a llarg plaç són molt profitosos, ja que ells aprenen a fer cas a esta paraula per a tot.
  • Quan estarem treballant hem de mantindre un to de veu fluix i adequat. En el cas en què vegem que un company puja la veu, li podem dir que la baixe, sempre que utilitzem un to adequat i la paraula “per favor”.

Pas 1:

Cada grup tindrà un paper que girarà i cada membre haurà d’escriure dos compassos de ritmes. Cal explicar-los que primer han de marcar les pulsacions i col·locar les línies divisòries deixant espai suficient per a escriure els ritmes a dins. Si cal, es pot fer algun exemple a la pissarra per a què vegen com es fa.

Estructura cooperativa simple: foli giratori. El més important d’esta estructura és fer-los saber als alumnes que encara que ells no hagen d’escriure, si veuen que al company que li toca escriure té dubtes o no sap què escriure, han d’ajudar-lo recordant-li els ritmes bàsics o els elements del pentagrama, per tant, han d’estar pendents.

Se’ls dona un temps concret per a treballar (jo els vaig donar 15 minuts). Si dins d’este temps trobem que cal dir alguna cosa a tots els grups perquè es troben amb una dificultat comú, utilitzem la PARADA per a explicar-ho. Si no, quan s’acaba el temps, utiltitzem la PARADA per a explicar el següent pas o donar instruccions als grups que no hagen acabat encara.

Pas 2:

Cal que tot el grup llegeixe el ritme i que cadascú cante la seua part. Comença el primer que ha escrit i cada company canta i els altres 3 escolten com canta el ritmes. Si algú s’equivoca, li diem que ho torne a repetir demanant-li amb “per favor”, i si fa falta cantant-li nosaltres el ritme. Finalment, hem de poder cantar tot el ritme de la cançó tots alhora.

Estructura cooperativa simple: 1-4. És una variant del “1-2-4”, que és la estructura cooperativa simple original. En el 1-4, cada membre de l’equip canta primer la seua part i els altres l’escolten, i després saltem directament al 4 on tots canten tot el ritme sencer.

Deixem un temps específic per a fer esta part (10 o 15 minuts, depenent de quin ritme de treball porten els alumnes). Sempre els diem quant de temps tenen per a treballar.

Pas 3:

Amb palets xinesos, interpreten junts el ritme que abans han cantat (és a dir, tota la sèrie). El canten al mateix temps que toquen els palets xinesos. Les normes són les mateixes o molt paregudes que en el pas 2: si algun company no interpreta correctament algun ritme, els altres han d’ajudar-lo, fent-li repetir o bé cantant i tocant ells els ritme.

Objectiu final d’este treball:

Quan acabem amb el treball, cada grup ix al faristol del mestre a cantar i tocar el seu ritme davant de tots els companys.

Durada de tot el treball descrit: pot durar unes dos sessions. És veritat que el treball d’escriure no els resulta difícil, ja que si s’ajuden els uns als altres tal i com pretenem, de seguida entenen el que han de fer, però la primera vegada que treballen d’esta manera és interessant que nosaltres com a mestres remarquem molt bé els aspectes més importants del treball cooperatiu: les dos normes i la manera com han de treballar dins del seu grup. Realment els costa més este aspecte que no el treball musical pròpiament dit, però esta garantitzada una atenció plena i que l’aprenentatge musical s’aprén d’una manera molt més significativa i eficient.

Jo he tingut l’experiència d’explicar la teoria dels compassos de manera totalment expositiva i, des de ja fa dos anys i mig, amb el treball cooperatiu, i puc fer una comparativa dels resultats que he tingut i el que ha passat a classe amb els alumnes.

Explicar la teoria dels compassos amb una explicació acompanyada de fitxa:

  • Hi ha un seguit d’alumnes que “desconnecten” de l’explicació del mestre quan portem uns quants minuts explicant.
  • El treball individual de la fitxa també fa que estos mateixos alumnes, que abans han desconnectat, es troben en que no saben què fer i per tant segueixen “desconnectats” de la classe. D’estos alumnes, hi haurà alguns que es quedaran en “stand by”, sense fer el treball, i d’altres que potser li preguntaran a companys el què s’ha de fer amb el risc de seguir sense entendre el que cal fer, de copiar al company i per tant no entendre el què fan, o bé retrasant també el treball individual del company. D’altres es frustaran i s’enfadaran perquè no entenen el què han de fer i veuen que no poden avançar com els seus companys.
  • Hi han alumnes que entenen la teoria “a mitges”, de manera que a l’hora de posar les pulsacions en els compassos es passen (en posen més de les que cal) o bé no es fixen bé en escriure correctament els ritmes.
Explicar la teoria dels compassos amb treball cooperatiu:

 

  • Cap alumne desconnecta de les explicacions del mestre ni de les dels companys. Els alumnes més conflictius o que mostren poc interés generalment, mostren molt més interés quan veuen que han de colaborar amb els companys.
  • Tots els alumnes entenen millor els continguts i el què han de fer. Els que no entenen alguna cosa són ajudats pels companys, la qual és també una part del treball. Els membres del grup és senteixen corresponsables dels altres, en este sentit, per tant no hi ha sensació de que fan “trampa” ajudant als altres, ja que és una instrucció donada expressament pel mestre. No hi ha sensació de frustració per no poder fer la feina.
  • Hi ha molts menys alumnes que no entenguen la teoria, ja que el vore treballar als companys els fa assolir millor els continguts i quan ho han de fer ells, apart de que posen molta més atenció en fer-ho correctament, ja tenen la visió prèvia de haver-ho vist fer als altres. He notat que hi ha molts menys alumnes que s’equivoquen en posar el número correcte de pulsacions en cada compas.

Conclusions:

Esta experiència no pretén demostrar que el treball cooperatiu siga un camí de roses. De fet, no es podria classificar ni així, ja que el treball cooperatiu com a tal ha de ser sistemàtic, amb un pla d’equip i amb uns grups ben establerts. Esta és només una experiència d’un parell de sessions de música on els alumnes aprenen d’una manera diferent utilitzant algunes estructures cooperatives simples pròpies del treball cooperatiu.

Van sorgir problemes durant les sessions? Clar que sí. Sempre que treballem d’esta manera hem d’assumir que eixirà algun tipus de conflicte que inclús no té res a vore amb els continguts, sino amb les relacions que s’estableixen entre els membres del grup. Hi ha alumnes als què els resulta difícil rebre crítiques, fins i tot si són constructives, d’altres que tot i la dinàmica establerta tenen problemes d’atenció i de concentració. D’altres que volen controlar tot el treball i els costa “delegar” part de la feina en els companys…

Estos problemes, però, no els hem de vore més que com a oportunitats per a què els nostres alumnes es formen en una vessant personal i social que també necessita la seua atenció i el seu treball. Estos problemes són necessaris perquè no hi ha cap teoria que ajude a resoldre els problemes millor que trobant-se’ls u mateix i crear unes estratègies pròpies per a tractar-los, i ahí és on el treball cooperatiu amb la guia del mestre té molt a dir sobre la manera de resoldre estos problemes que té cada xiquet i xiqueta.

Xicotet treball cooperatiu per a fer una cançó

El divendres dia 18, amb els alumnes de 3r, vam fer un treball en grup per a estudiar els compassos i elaborar una cançó amb tots els elements de la partitura que fan falta (clau de sol, compas, línies divisòries, doble barra final i ritmes). La veritat és que els alumnes de les dos classes de 3r van treballar molt bé i pràcticament van acabar de fer la feina. Els resultats els podreu veure la setmana que ve, ja que no només hauran d’ensenyar els ritmes als seus companys sino que els interpretaran cantant i amb instruments.

Projecte musical amb Scratch

A 6è hem repassat les notes de l’escala cromàtica mitjançant cançons dels segles XX i XXI. Ara farem un darrer repàs programant les notes d’una melodia que ens agrade. Durant esta setmana, els alumnes han de triar una d’estes cançons per a programar-la amb Scratch:

“Proud Mary” de Tina Turner
“Highway to hell” de AC/DC

“Hung up” de Madonna

“Hound Dog” d’Elvis Presley

“Thriller” de Michael Jackson (este videoclip conta una història de por, així que és un poc més llarg)
“Twist and shout” de The Beatles

Juguem al “Passaparaula” musical!

Per a fer un repas quan tornem a classe, jugarem un ratet al “Passaparaula” musical! Gràcies a Educaplay, una pàgina que et deixa fer activitats xules, com sopes de lletres, encreuats… i ara també roscos de passaparaula personalitzats. Ja podeu anar provant:

 Repas de conceptes

Monstres, monstres!

Els monstres han conquistat l’aula de música! Però no us asusteu! Són monstres cantants… canten la cançó “Ghost of John” que vam treballar a 6è, i la cançó “Cantar amb tú” de 5è. Si els obriu la boca voreu les partitures escrites pels alumnes i algunes activitats de llenguatge musical.

A més, estos monstres són molt variats i estan decorats de diverses maneres. Ací podeu vore un recull de monstres:

collage1monstres collage4monstre collage3monstres collage2-monstres

Manualitat fàcil per a Halloween

Us presento una manualitat que hem estat fent estos dies a les classes de música de tercer cicle (cinquè i sisè): el monstre de Halloween. Esta activitat la realitzem per a treballar elements del llenguatge musical. En el cas de cinquè, hem treballat el signe de repetició i hem repassat les figures musicals (corxeres i semicorxeres) escrites de diverses maneres. En el cas de 6è, hem repassat les notes de l’escala i introduït notes per dalt del do agut amb la cançó, també ambientada en Halloween, “Ghost of John”.

Encara que esta manualitat ha estat adequada per a música, dona molt de joc per a ser utilitzada a plàstica, a castellà o a valencià. Es tracta de escriure “dins” de la boca del monstre alguna cosa (pot ser una partitura, com en el nostre cas, però també un poema, una endevinalla o qualsevol escrit en diverses llengües). La gràcia d’este monstre és que doblem el paper per a que el monstre quede amb la boca tancada i li la puguem obrir i donar la sorpresa a algú amb un missatge escrit a la boca del monstre.

Com que alumnes d’altres cursos han estat interessats en este treball, pujo ací la plantilla del document i algunes fotos per a fer la manualitat del monstre de Halloween. El deixo amb la boca en blanc per a que escrigueu el que vulgueu.

monstre-de-halloween

Instruccions per a doblegar-lo:

collage

Notes per damunt del DO agut

A 5è hem començat a vore les notes que es poden escriure al pentagrama i que encara no coneixem, que són, sobretot, les que sònen per damunt del DO agut del tercer espai.

Ens hem fixat en que segueixen la mateixa progressió que les notes de l’escala, ja que s’escriuen alternativament en línia i en espai. Hem arribat, de moment, fins al LA agut, que es situa a dalt del pentagrama amb una línia addicional, com el DO greu.

Els alumnes de cinquè esta setmana porten un full de deures per a treballar estes notes. Podeu ajudar-vos d’esta imatge per a revisar les notes, a la propera classe també la utilitzarem per a corregir-les.

notes per sobre del pentagrama

La roda dels tons i dels semitons

Ja sabeu que estos dies estem ja avaluant el que hem aprés, i este trimestre, a la classe de música estem veient coses prou avançades, entre d’altres la teoria dels tons i dels semitons. Per això durant estos dies intentarem que el repàs d’estos conceptes ja tan avançats sigue divertit i lúdic, per tal d’entendre millor la teoria esmentada.

Per començar, ací teniu una “roda de la fortuna” amb parelles de notes, les quals haurem d’escriure a la llibreta de música i mirar si tenen entre elles una distància de to o de semitò. Esta eina està feta amb una aplicació web que es diu “Wheel decide“, on podem crear les nostres pròpies “rodes de la fortuna”, amb els colors que vulguem, etc.

També teniu unes “Flash-cards” per anar practicant des de casa, encara que també les farem servir a classe:

Conjunto de Fichas creado con GoConqr por Alariel

I si encara teniu dubtes sobre la teoria, mireu-vos el video una altra vegada:

La diapositiva més important, amb la que heu d’estudiar i comprendre com és l’escala després d’haver introduit les notes amb sostingut, és la següent:

Tons i semitons