El cànon “del cranc” de J. S. Bach

Bach era un gran compositor i el seu geni eixia quan “jugava” amb la música. La següent peça és un cànon invers retrògad, o com es sol anomenar de manera més informal, un cànon “de cranc”, ja que és una composició que forma dos melodies tocant-la al dret i a l’inrevés, i que, a més, les dos veus es poden tocar juntes i en forma de cànon. Una meravella que només el mestre de les tonalitats podria fer. En el següent vídeo queda molt ben il·lustrat.

 

Cantem a cànon!

Quan cantem a cànon se’ns exigeix una atenció especial, una audició “selectiva”, ja que el nostre cervell ha de fer diverses feines:

  • Escoltar als companys/es que canten la mateixa veu que nosaltres per poder anar al mateix ritme i amb la mateixa entonació.
  • Escoltar als altres companys/es per a seguir el mateix ritme i velocitats, però sense deixar que la melodia de l’altra veu ens alteri l’atenció que hem de posar en la nostra.

Els xiquets i xiquetes de 4t són uns artistes! Ara els voreu cantant una cançó popular tirolesa, “L’ase i el cucut”, a cànon de dos i de tres veus.


Alumnes de 4t A: “L’ase i el cucut” cànon a 2 veus from Ana Pitarch Badal on Vimeo.

Alumnes de 4t B: “L’ase i el cucut” cànon a 3 veus from Ana Pitarch Badal on Vimeo.