Tenim el nostre propi canal a youtube!

A partir d’ara totes les publicacions de Ràdio Artero les podrem vore al canal de youtube de “Música a l’Artero”. Cal remarcar que youtube permet, tal i com fem amb tot el contingut d’este blog, marcar els vídeos amb una llicència Creative Commons, per tal de protegir el contingut davant d’usos inadequats.

Podeu accedir-hi punxant damunt de la imatge següent:

El ball a traves del temps

El ball és una forma d’expressió que ha evolucionat molt durant el temps. A més els diferents estils de ball mai moren, avui en dia tornen a estar de moda molts balls clàssics: el twist, el charleston… al mateix temps que apareixen estils de ball nous, com l’street dance. Ací podeu vore un recull de diversos estils de ball al llarg del temps:

Gimnasia acrobàtica… impresionant!

Moltes vegades a classe de música parlem de la coordinació a l’hora de fer un ball, una coreografia… observeu estos ballarins japonesos. Participen en un tipus de competició que es diu gimnasia acrobàtica, i destaquen moltíssim per enllaçar diversos balls sense perdre el ritme ni la coordinació ni un moment. És increíble!

Mirant com canta un baríton amb rajos X

En este video podeu vore el que passa a la gola i a la boca d’un cantant baríton mentre canta òpera. Fixeu-vos en com obri la gola en algunes parts i la manera en què es mou la llengua. Si us fixeu, la llengua es molt més gran del que ens pensem realment! És el múscul més poderós del cos humà i és important entrenar-lo bé per poder articular correctament tots els sons, tant cantant com parlant.

 

Música en objectes: amb la bicicleta!

El canal “Music in objects” de Youtube es dedica a enregistrar sons amb objectes quotidians i crear melodies i peces musicals a partir d’estos sons. Esta vegada han jugat amb els sons d’una bicicleta, però al seu canal en tenen molts més (amb paper, amb bombetes de la llum…). Ací us deixo el vídeo de la bicicleta i a baix teniu l’enllaç al canal oficial:

 

Cançons per a la darrera setmana d’abril

Esta setmana, encara que el dia del llibre ja ha passat, posarem a megafonia dos cançons: una d’elles escrita a partir d’un poema d’Antonio Machado i l’altra feta a partir d’un poema d’Ovidi Montllor, un poeta valencià, natural d’Alacant.

“Caminante no hay camino”

Este poema es diu “Caminante no hay camino”, i va ser musicat pel cantant Joan Manel Serrat. Podeu llegir la lletra ací i vore el videoclip:

Todo pasa y todo queda
Pero lo nuestro es pasar
Pasar haciendo caminos
Caminos sobre la mar

Nunca perseguí la gloria
Ni dejar en la memoria
De los hombres mi canción
Yo amo los mundos sutiles
Ingrávidos y gentiles
Como pompas de jabón

Me gusta verlos pintarse de sol y grana
Volar bajo el cielo azul
Temblar súbitamente y quebrarse
Nunca perseguí la gloria
Caminante son tus huellas el camino y nada más
Caminante, no hay camino se hace camino al andar

Al andar se hace camino
Y al volver la vista atrás
Se ve la senda que nunca
Se ha de volver a pisar
Caminante no hay camino sino estelas en la mar

Hace algún tiempo en ese lugar
Donde hoy los bosques se visten de espinos
Se oyó la voz de un poeta gritar
Caminante no hay camino, se hace camino al andar

Golpe a golpe, verso a verso
Murió el poeta lejos del hogar
Le cubre el polvo de un país vecino
Al alejarse, le vieron llorar
“Caminante, no hay camino, se hace camino al andar”

Golpe a golpe, verso a verso
Cuando el jilguero no puede cantar
Cuando el poeta es un peregrino
Cuando de nada nos sirve rezar
Caminante no hay camino, se hace camino al andar

Golpe a golpe, verso a verso

“Cançó del suburbi”

El poema es diu “Cançó dels suburbis”, i la canta la esplèndida cantant amb veu d’àngel que és Sílvia Pérez Cruz, acompanyada a la guitarra per Toti Soler. Podeu llegir el pomea i escoltar i vore el videoclip complet ací:

M’estimo l’horta escanyolida
que de la fàbrica es ressent,
i em plau voltar la meva vida
d’aquest paisatge indiferent.

I em plau l’estona virolada:
gent d’amanida i berenar.
Una donzella espitregada
i una cançó que fa plorar.

I l’home humil que a l’aire ensenya
un front valent i un ull esclau,
i va amb la gorra i l’espardenya
i el farcellet i el vestit blau.

Aquí jo veig que el món se m’obre
fred i terrible com la mort.
I és tan mesquina i és tan pobra
la campaneta del meu cor!

Dels llagoters fuig la corrua
i en el meu rostre no hi ha vel
i em puc mirar l’ànima nua
sense cap mica de recel.

Estimo l’horta desolada;
el presseguer ensopit que es mor,
i l’arengada platejada,
porró de sang, tomàquet d’or.

Jo vaig seguint la vostra dèria,
homes estranys de bones dents,
que tornareu a la misèria
una miqueta més contents!

Durin els mals, durin les penes,
llàgrima, rosa, perla i bes.
Duri aquest cor i aquestes venes,
duri aquest ull que no veu res.

Vestit encès que el goig estripa,
dansa per mi! Home lleial,
vine, fumem la nostra pipa
damunt de l’herba virginal.

Diga’m les vives meravelles
del teu treball, del teu turment.
Sota el concert de les estrelles,
anem fumant tranquil·lament.

Juguem al “Passaparaula” musical!

Per a fer un repas quan tornem a classe, jugarem un ratet al “Passaparaula” musical! Gràcies a Educaplay, una pàgina que et deixa fer activitats xules, com sopes de lletres, encreuats… i ara també roscos de passaparaula personalitzats. Ja podeu anar provant:

 Repas de conceptes