Mirant com canta un baríton amb rajos X

En este video podeu vore el que passa a la gola i a la boca d’un cantant baríton mentre canta òpera. Fixeu-vos en com obri la gola en algunes parts i la manera en què es mou la llengua. Si us fixeu, la llengua es molt més gran del que ens pensem realment! És el múscul més poderós del cos humà i és important entrenar-lo bé per poder articular correctament tots els sons, tant cantant com parlant.

 

Música en objectes: amb la bicicleta!

El canal “Music in objects” de Youtube es dedica a enregistrar sons amb objectes quotidians i crear melodies i peces musicals a partir d’estos sons. Esta vegada han jugat amb els sons d’una bicicleta, però al seu canal en tenen molts més (amb paper, amb bombetes de la llum…). Ací us deixo el vídeo de la bicicleta i a baix teniu l’enllaç al canal oficial:

 

Cançons per a la darrera setmana d’abril

Esta setmana, encara que el dia del llibre ja ha passat, posarem a megafonia dos cançons: una d’elles escrita a partir d’un poema d’Antonio Machado i l’altra feta a partir d’un poema d’Ovidi Montllor, un poeta valencià, natural d’Alacant.

“Caminante no hay camino”

Este poema es diu “Caminante no hay camino”, i va ser musicat pel cantant Joan Manel Serrat. Podeu llegir la lletra ací i vore el videoclip:

Todo pasa y todo queda
Pero lo nuestro es pasar
Pasar haciendo caminos
Caminos sobre la mar

Nunca perseguí la gloria
Ni dejar en la memoria
De los hombres mi canción
Yo amo los mundos sutiles
Ingrávidos y gentiles
Como pompas de jabón

Me gusta verlos pintarse de sol y grana
Volar bajo el cielo azul
Temblar súbitamente y quebrarse
Nunca perseguí la gloria
Caminante son tus huellas el camino y nada más
Caminante, no hay camino se hace camino al andar

Al andar se hace camino
Y al volver la vista atrás
Se ve la senda que nunca
Se ha de volver a pisar
Caminante no hay camino sino estelas en la mar

Hace algún tiempo en ese lugar
Donde hoy los bosques se visten de espinos
Se oyó la voz de un poeta gritar
Caminante no hay camino, se hace camino al andar

Golpe a golpe, verso a verso
Murió el poeta lejos del hogar
Le cubre el polvo de un país vecino
Al alejarse, le vieron llorar
“Caminante, no hay camino, se hace camino al andar”

Golpe a golpe, verso a verso
Cuando el jilguero no puede cantar
Cuando el poeta es un peregrino
Cuando de nada nos sirve rezar
Caminante no hay camino, se hace camino al andar

Golpe a golpe, verso a verso

“Cançó del suburbi”

El poema es diu “Cançó dels suburbis”, i la canta la esplèndida cantant amb veu d’àngel que és Sílvia Pérez Cruz, acompanyada a la guitarra per Toti Soler. Podeu llegir el pomea i escoltar i vore el videoclip complet ací:

M’estimo l’horta escanyolida
que de la fàbrica es ressent,
i em plau voltar la meva vida
d’aquest paisatge indiferent.

I em plau l’estona virolada:
gent d’amanida i berenar.
Una donzella espitregada
i una cançó que fa plorar.

I l’home humil que a l’aire ensenya
un front valent i un ull esclau,
i va amb la gorra i l’espardenya
i el farcellet i el vestit blau.

Aquí jo veig que el món se m’obre
fred i terrible com la mort.
I és tan mesquina i és tan pobra
la campaneta del meu cor!

Dels llagoters fuig la corrua
i en el meu rostre no hi ha vel
i em puc mirar l’ànima nua
sense cap mica de recel.

Estimo l’horta desolada;
el presseguer ensopit que es mor,
i l’arengada platejada,
porró de sang, tomàquet d’or.

Jo vaig seguint la vostra dèria,
homes estranys de bones dents,
que tornareu a la misèria
una miqueta més contents!

Durin els mals, durin les penes,
llàgrima, rosa, perla i bes.
Duri aquest cor i aquestes venes,
duri aquest ull que no veu res.

Vestit encès que el goig estripa,
dansa per mi! Home lleial,
vine, fumem la nostra pipa
damunt de l’herba virginal.

Diga’m les vives meravelles
del teu treball, del teu turment.
Sota el concert de les estrelles,
anem fumant tranquil·lament.

Juguem al “Passaparaula” musical!

Per a fer un repas quan tornem a classe, jugarem un ratet al “Passaparaula” musical! Gràcies a Educaplay, una pàgina que et deixa fer activitats xules, com sopes de lletres, encreuats… i ara també roscos de passaparaula personalitzats. Ja podeu anar provant:

 Repas de conceptes

Furious Monkey House: grup musical de xiquets i xiquetes de 13 anys!

Ja han tingut tan d’èxit que han anat fins i tot a gravar a Abbey Road, uns llegendaris estudis de gravació a Londres on van gravar en el seu moment els Beatles.

Ells són un grup d’estudiants de Galícia i el seu mestre, del qual no es veu la cara (perquè és la mona del grup!). El projecte de fer un grup va nàixer de les classes de música i finalment s’ha convertit en tot un fenòmen. A este grup els agraden les cançons de grups com Nirvana, Smashing Pumpkins, The Pixies…

De què van les seues cançons? Doncs com ells mateixos diuen: “…algo que fuese tierno y a la vez macarra y salió la historia de un conejo muy mono pero también la lía constantemente, hace ruido, y tira cosas”.

I ací està la cançó: “Little noisy bunny”

 

Somni d’una nit d’estiu: concert didàctic

L’Auditori i Palau de Congressos de Castelló té un interessant programa didàctic este any, en el qual no només ens beneficiem els docents que volem portar als xiquets i xiquetes a gaudir d’un concert entre setmana, sinó també les famílies que en dissabte pel matí vulguen anar amb els seus fills a vore un concert adaptat als menuts a un preu prou econòmic (4 euros).

En este cas, deixo ací el cartell de l’obra “Somni d’una nit d’estiu”, part d’un espectacle anomenat “Del somni al malson”. L’autor d’este espectacle és el gran Fernando Palacios i el director musical és Carlos Pascual, un gran director al què conec i amb el qual he tingut la sort de tocar.

image002
image001

cartel_somni

Dansa de les mil mans

Per a començar el nou curs amb l’apartat del blog de curiositats musicals, us deixo la “Dansa de les mil mans de Kwan Yi”. Esta dansa està interpretada per trenta dones sordomudes i forma part del repertori d’art per a discapacitats de Xina. Esta dansa es va interpretar a l’any 2004 durant l’acte de comiat dels Jocs Paralímpics d’Atenes.

Requereix una coordinació absoluta, que crea un efecte molt bonic perquè simula una dona que té mil mans. Esta imatge de la dona de les mil mans també té un significat profund:

“Mentre sigues amable i hi haja amor en el teu cor, mil mans vindran de forma natural a ajudar-te. Mentre sigues amable i hi haja amor en el teu cor, allargaràs mil mans per a ajudar a altres.”

L'”English National Ballet” en 360º

Avui dia la tecnologia fa que puguem apreciar certes experiències quasi quasi tal i com si estiguèssim vivint-les en viu i en directe. Està clar que mai serà el mateix visitar el gran Colisseu des de l’ordinador que des del propi interior d’aquest gran circ romà, però sens dubte les visites en 360º ens donen una interacció que un vídeo normal i corrent no dona.

En el video que teniu a continuació podreu apreciar els assajos del ballarins i ballarines de l'”English National Ballet” al Royal Albert Hall de Londres, un dels auditoris més famosos i prestigiosos del món (on l’any passat, per exemple, va actuar David Bisbal), i com que és un video fet amb 360º, si el visualitzeu des d’un dispositiu mòvil (mòvil i tauleta) i el moveu, podreu veure a tots els ballarins i ballarines com si estiguésseu al mateix centre de l’assaig.


Estàn ballant un fragment del “Llac dels cignes”, un ballet de P. I. Tchaikovsky, un compositor rus. A baix us deixo un altre video (este és sense 360º) d’un altre fragment d’aquest ballet.