Programes de ràdio dels alumnes de 2n B

Els alumnes de 2n B de la nostra escola han participat este any en un projecte anomenat “L’escola fa ràdio”, impulsat per l’Ajuntament de Castelló i la Conselleria d’Educació per a promoure la llengua valenciana.

Han realitzat un programa molt variat, amb tres seccions: entrevistes a gent de l’escola, lectura de poemes i crítiques de llibres. Els entrevistats són Arnau i Natalia, alumnes de 6é de la nostra escola, Héctor i Rosa, mestres, i Lara, mestra en pràctiques.

Les entrevistes d’Arnau, Héctor i Lara estan incloses en el programa sencer. Les demés les podeu escoltar per separat en els següents àudios:

Els alumnes de 3r comencen amb la flauta

Ací teniu un primer vídeo amb la primera cançó que hem tocat amb la flauta. Esta cançó es diu “Rondín Picotín”, és un recurs agafat d’un profe de música andalús, Luis Belmonte, que sempre utilitzo perquè els va molt bé per a treballar les dos primeres notes: el SI i el LA.

A més, toquem per grups, i això facilita que els alumnes descansen i que com a mestra, jo puga fixar-me millor en cadascún dels grups.

Gravar-nos en vídeo tocant la flauta és molt útil, sobretot en este primer contacte amb el instrument, on és molt important observar la posició del cos, de la boca, les mans… és un exercici molt interessant que els pares podeu repetir a casa. Quan vam gravar estos videos a classe, en la mateixa sessió els vam revisar perquè és molt interessant que ells mateixos es vegen i observen si estan fent alguna posició de manera inconscient que impedeix una bona interpretació, i per tant, els permet modificar la posició del cos.

Ja sabeu que si voleu saber més consells sobre flauta podeu consultar una secció especial feta en esta mateixa pàgina: http://artero.educaconmusica.com/zona-families/

 

Billie Jean, en versió Sant Jordi

Avui, amb motiu de la setmana del llibre, més concretament encara, amb el dia del llibre, hem cantat una cançó molt coneguda versionada amb la llegenda de Sant Jordi. Es tracta de la cançó “Billie Jean”, de Michael Jackson, una cançó que va fer famós el “moonwalk” d’aquest artista tan important en la nostra història musical recent.

Ací teniu el vídeo de la cançó original, amb la primera actuació on un Michael Jackson ben jove ballava el moonwalk. Anys més tard, en una entrevista, va dir que quan va acabar eixa actuació es va sentir molt malament perquè va pensar que li havia eixit fatal. Ja es pot vore que Michael Jackson era exigent amb les pròpies actuacions, i sempre es va envoltar dels millors ballarins i ballarines.

 

Si voleu cantar la cançó que hem fet avui, és a dir, “Billie Jean” versionada, ací teniu la música i la lletra:

Conjunt instrumental a 3r! “Benvinguda Primavera”

A 3r farem, a partir d’ara i fins a final de curs, un conjunt instrumental on treballarem la flauta dolça, els instruments de percussió i el cant. També repassarem així tot el que hem vist relacionat amb llegir partitures (compassos, notes noves, etc). Ací teniu els material que anirem utilitzant i el vídeo de la cançó que utilitzarem com a base de la instrumentació:

Benvinguda primavera,

contents et volem cantar,
feia temps que t’esperàvem
i a la fi has arribat.

La natura ja floreix,
els ocells emprenen vol,
sortirem tots al carrer,
farem festes, balls i aplecs.

 

 

Benvinguda primavera

 

Benvinguda Primavera - percussió

Seguim tocant instruments! “Rabia por los peniques perdidos”, de Beethoven

Este tercer trimestre que comença, a la classe de música seguirem tocant instruments de placa, flautes i xicoteta percussió. Ací podeu vore ja l’obra que tocarem. És un arranjament d’una obra que es diu “Rabia por los peniques perdidos”, de L. V. Beethoven. La va composar de manera “burlesca” quan va perdre alguns cèntims anant pel carrer. Com veieu, com a gran compositor que era, va ser capaç de traure música fins i tot d’una situació tan quotidiana com esta.

Més avant penjarem la instrumentació que farem servir per a treballar-la a classe.

Si voleu escoltar el resultat ací teniu la pista d’àudio:

Rage over a lost penny

I per a qui vulgue compartir o utilitzar este recurs, fent clic a la imatge de baix podeu accedir a la carpeta del Drive amb els materials:

Cançons de 4t per al concert: “La volta al món en 11 cançons”

Ja podeu anar practicant les cançons que sabem mitjançant l’aplicació ivoox. Esta aplicació us la podeu descarregar i instal·lar al mòvil o a la tauleta, ja dins de l’aplicació busqueu el programa “La volta al món en 11 cançons” i allí us apareixeran totes les cançons que anem pujant. Encara en falten unes quantes però acabarem pujant totes les cançons del concert tant en la versió instrumental (karaoke) com les versions amb veu per a que els alumnes puguen practicar. Ací al blog també podreu trobar a la part de la dreta, un reproductor d’ivoox com el que teniu a baix, i així podreu escoltar-les i repassar-les.

Vinga, a cantar, a cantar!

 

El claqué: un estil de ball que té molta història

Punxant a la imatge que teniu a baix podeu llegir un magnífic article sobre el claqué, un estil de ball que, tal i com va passar amb la música jazz i altres gèneres i estils musicals, va sorgir de les circumstàncies històriques de la fusió de cultures que es va provocar a nord-amèrica. Figures com Mr. Boojangles, Gene Kelly, Eleanor Powel, Judy Garland, Fred Astaire i Ginger Rogers són màximes representants d’este estil de ball, i tothom ha vist alguna vegada a aquests ballarins en acció en pel·lícules, però… fins a quin punt sabem l’origen d’este ball? Ací podeu averiguar-ho.

Leyenda china: “El valor del silencio”

Cuatro monjes se retiraron a un remoto monasterio en la montaña a fin de dedicarse durante un tiempo a un ejercicio intensivo de meditación y búsqueda de las verdades supremas. Se instalaron en un ala del monasterio y pidieron no ser molestados durante siete días, pues iban a practicar muy rigurosamente y en total silencio. Se habían impuesto el voto de silencio durante ese periodo.

Se reunieron la primera noche a meditar. Estaban en un santuario silente y con una acogedora atmósfera espiritual, a la luz de las lámparas de aceite. Los cuatro se sentaron en la postura de meditación. Les acompañaba un asistente que se haría cargo durante esos días de asuntos domésticos. Pasaron dos horas. De repente una de las lámparas amenazó con apagarse, y uno de los monjes dijo:
—Asistente, estate atento y no dejes que la lámpara se apague.
Entonces uno de los monjes le llamó la atención, diciéndole:
—No se debe hablar en la sala de meditación, y además estamos en voto de silencio durante siete días. No lo olvides.
Indignado porque dos de sus compañeros habían roto el voto de silencio, otro monje les reprendió:
—Es el colmo. ¿No recordáis que hemos hecho voto de silencio?
Entonces el cuarto monje, desalentado, los miró recriminatóriamente y dijo a media voz:
—¡Qué pena! Soy el único que permanece en silencio.