Boomwhackers

Sé que qui llegeixi esta entrada segurament ja sap de sobres el que són els boomwhackers, però realment m’abellia molt escriure un poquet sobre este instrument, sobre el que he investigat un poquet abans de demanar-ne per a l’aula, i crec que potser a algú li anirà bé tota esta informació.

Este any hem adquirit per a l’aula de música una colecció de boomwhackers (l’escala diatònica). Els boomwhackers són instruments de percussió molt senzills, formats per un tub de plàstic lleuger i afinat per llargària. Funcionen colpejant-los entre ells o contra altres superfícies com el terra, taules, cadires… es van començar a produir l’any 1995 i des de llavors han tingut molt d’èxit per ser un instrument fàcil de fer sonar i barat per a les aules. Es venen en diversos jocs: escala pentatònica, escala diatònica o escala cromàtica. Cada nota del boomwhacker té un color, de manera que podem treballar codis de colors (grafia no convencional) per a introduir les notes de l’escala.

Tant és així que per internet podem trobar moltíssimes partitures per a boomwhackers, vídeos i mestres de música que s’han dedicat a adaptar grans obres clàssiques per a poder-les fer un acompanyament amb estos instruments. També grups famosos a youtube, com “Walk off the moon” han utilitzat estos instruments per a acompanyar les seues cançons.

Quins usos li podem donar a l’aula a estos instruments?

Els usos són quasi il·limitats, vet ací alguns exemples:

  • Treball de les notes de l’escala: es pot treballar una melodia encarregant a cada xiquet una nota de l’escala, van molt bé per a ajudar a interioritzar les notes de l’escala en partitura (bé identificant els colors dels boomwhackers en cada nota o no).
  • Treball de l’harmonia: per a acompanyar una cançó cantada es poden utilitzar tres boomwhackers que formen un acord per tal de fer la part harmònica de la cançó.
  • Treball de ritme: amb la mateixa idea de l’harmonia, podem crear patrons rítmics per a fer ostinatos en cada tub.

Ja veieu que amb estos instruments podem treballar totes les vessants de la nostra àrea, i si a més toquem una cançó que volem treballar per algún motiu (una peça clàssica, una cançó de jazz, etc.) ja tenim també la part de musicologia treballada. Un altre avantatge que veig jo d’este treball amb boomwhackers és la flexibilitat que ens donen a l’hora de treballar a diversos nivells de dificultat. Fàcilment podem planificar una partitura fent una versió més fàcil i una altra més difícil per tal d’atendre així a tots els alumnes de l’aula. Diguem que són uns instruments molt adequats per a fer programacions multinivell dins de l’aula de música.

Ací teniu alguns videos de youtube amb partitures per a boomwhackers:

El canal es diu Musication, i hi té molt de material per a boomwhackers i altres tipus de percussió.

En el canal de TpT (Teachers Pay Teachers) del Pequeño Mozart, també trobareu moltes instrumentacions d’obres clàssiques per un preu molt baix (a euro o a dos euros):

Al blog “Música a les aules” també podeu trobar partitures per a boomwhackers, a més algunes fetes a tres nivells de dificultat pel que parlàvem abans de programar multinivell:

Els boomwhackers que hem adquirit per a l’aula de música els hem comprat a la tenda de València “Tot per l’aire”, una tenda que té pàgina web amb una secció de percussió escolar on podreu trobar molta varietat d’instruments:

All Stars, de Smash Mouth

Smash Mouth es una banda estadounidense de rock alternativo formada San José, California, en 1994. Actualmente estácompuesta por Steven Harwell (vocalista principal), Sean Hurwitz (guitarrista), Michael Klooster (tecladista), Paul De Lisle (bajista) y Jason Sutter (baterista). Sus éxitos incluyen “Walkin’ on the Sun” (1997) y “All Star” (1999).

Se hicieron muy famosos por tocar el tema principal de la banda sonora de la película Shrek, aunque ya tenían muchos otros éxitos, como la canción que escuchamos esta semana.

Country Road, de John Denver

John Denver va tenir una carrera d’èxit com a cantant i compositor. Denver no només és conegut com a cantant, també ho és per la tasca humanitària: va treballar en projectes de conservació i va ajudar a crear l’Artic National Wildlife Refuge a Alaska. També va fundar el seu grup ecologista anomenat Windstar Foundation. Denver va tenir molt d’interès per a les causes i solucions de la fam, va visitar Àfrica durant els anys 1980 per ser testimoni de primera mà del patiment causat per la fam i per treballar amb els líders africans i trobar-hi una solució.

El 1994 va escriure una autobiografia amb el títol Take me home. Denver tenia dues passions: la música i el vol. Com a pilot experimentat, Denver tenia el seu propi avió i va volar en avions acrobàtics i fins i tot en F-15. Aquesta passió per l’aire li va costar la vida quan va caure al mar en un avió de fibra de vidre que acabava de comprar el 12 d’octubre de 1997.

La cançó “Country Road” és clarament de gènere country, el tipus de música típic de l’oest d’Estats Units que es pot vore en pel·lícules en el típic bar americà del mig oest. Normalment els protagonistes d’este tipus de música són la pròpia veu i la guitarra acústica.

 

Doodle de Google d’avui: ensenyant a programar als xiquets des de fa 50 anys.

Com a bon blog “tecnològic”, sempre que hi hagen per la xarxa reptes per a la ment, siguen o no de música, ací en penjarem algun. És el cas d’aquest joc del conillet que he penjat avui Google amb tres nivells de dificultat. Vos atreviu a provar de superar-los? Jo en un fins i tot he guanyat una medalleta i tot!